FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Frase usada com a equivalent d'un mot. Expressió composta d'un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua. perífrasi verbal Construcció integrada bàsicament per un verb auxiliar seguit d'una forma no personal, que expressa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre l'amistat, el tracte personal. Ha renyit amb el seu millor amic, amb el seu antic company, amb el seu soci. Renyir amb la promesa. Eren molt amics, però van renyir. estar renyit amb algú Haver-hi renyit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esborrar (una culpa) mitjançant un sacrifici personal o una cerimònia religiosa específica. Algú, reparar (un crim, una falta) per la pena que sofreix, que li ha estat imposada. Si és culpable l'enviaran a la garjola i expiarà els seus crims. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l' no sigui possible. Veure'l. Me'l dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jornaler de la terra, especialment l'obrer ocupat a traginar terra. Peó de camins. a terrelló Per prestació personal en la reconstrucció de camins. Han fet les obres a terrelló. Cabàs petit utilitzat per a traginar terra. Pa de terra que fa de guarda-rodes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què consta el nom d'una persona. Títol de renda pública nominatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa la funció gramatical del subjecte d'una oració en forma personal o bé el predicat nominal. Cas nominatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de meditar; l'efecte. Digne de meditació. Aquesta obra és fruit de llargues meditacions. Aplicació de la ment a la consideració atenta d'un mateix, d'alguna cosa relacionada amb la pròpia existència, d'algun aspecte de la personal convicció religiosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establiment on es proporciona assistència mèdica i sanitària completa, que generalment és també un centre de formació de personal sanitari. Hospital de Sant Pau. Entrar a l'hospital. Antiga casa d'acolliment per a pobres i pelegrins durant un temps limitat. Refugi per [...]
